«Quo
vadis, Albufera?»
José ANTONIO PERIS
(President de la
Societat Valenciana d'Ornitología)
Una propietat de determinats sistemes naturals que es comporten com a fractals,
es que un canvi d´escala espacial no suposa una modificació de la seua forma,
simplement esta és més xicoteta. Una cosa semblant ocorre en el parc natural
de L´Albufera: l´aterrament i degradació de la Font de Barret (Levante-EMV 3
novembre 2003) reproduïx amb exactitud les innumerables agressions que patix el
llac i els seus voltants en una escala espacial més àmplia. Similitud que s´estén,
com no podia ser d´una altra forma, a l´actitud dels organismes responsables
de la gestió del parc ¿Ajuntaments, Generalitat Valenciana-Conselleria de
Territori i Confederació Hidrogràfica del Xúquer? als què sembla
importar-los el mateix, és a dir, res, tant el destí general de l´Albufera
com el dels seus components considerats individualment.
Donada la persistent actitud obstrusiva d´estos organismes a l´hora de
proporcionar informació sobre les seues activitats, és difícil obtindre una
visió precisa de qual ha sigut la trajectòria del parc des de la seua creació
en 1986. No obstant, mes allà de la constatació que hi ha un parc natural i no
un conjunt d´urbanitzacions o una viver de cocodrils ?sí, benvolguts lectors,
en un temps algú va plantejar, afortunadament sense èxit, este ús per al llac?
no aguaiten massa senyals que inviten a l´optimisme.
Un indici de la desídia, potser no totalment innocent, que rodeja tot allò que
s´ha relacionat amb el parc és el fet que, anys després que acabara el
termini legal per a la seua presentació, el Pla Rector d´Us i Gestió (PRUG)
roman sense ser aprobat. La conseqüència d´esta situació és que el Consell
Directiu del parc, compost pel Director del parc, Conselleria de Territori i
Habitatge i el representant dels Ajuntaments, fan i desfàn, no ja de forma qüestionable,
sinó, directament, en contra del que establix el Pla d´Ordinació dels
Recursos Naturals (PORN); sense que tal actitud puga ser corregida o matisada
per un Consell Rector, majorment inoperant, i ara, a més, digitalment dessignat
sense diàleg ni comunicació, amb sectarisme i exclusió vers les entitats
ecologistes de àmbit valencià.
D´esta polseguera, els fangs no poden ser sinó estesos, profunds i pudents.
Fangs que, a més, posseïxen una capacitat notable per a metamorfosar-se. Així,
al costat dels fangs-fangs, com els dels abocaments tòxics de municipis veins i
els procedents d´abocadors de municipis més allunyats, trobem diverses
manifestacions de la immundícia que assola el parc. Per exemple, la destrucció
del Barranc de Chiva. O l´aterrament de més de 500 ha. en els últims anys. O
la construcció-destrucció del Port de Catarroja i l´embarcador del Pujol amb
un estil forani horrible. O l´asfaltat de sendes a la Devesa i tancament de
camins amb portes il·legals com en el Atzagador dels Sants. O la lassitud amb
què es vigila l´activitat de vedats de caça, sense el preceptiu Pla de
Conservació i Aprofitament Cinegètic. O l´eliminació de vegetació aquàtica
en séquies i canals en plena temporada reproductora l´aprovació sistemática
de totes les sol·licituds per al tancament de parcel·les amb tanques metàl·liques,
el rebliment de camins amb escombreries... Hem de seguir? Ah sí, faltava la
traca final: l´autorització concedida a un grup de ciutadans, dins del parc
(!!!) i durant l´època reproductora (!!!), per a disparar una ídem de
longitud quilomètrica amb tal de figurar al llibre Guiness. Sí que hauríem de
figurar, però amb el rècord d´inèpcia i irresponsabilitat a l´hora de
gestionar un espai natural. Davant de tamanys abusos, serà una bona idea sol·licitar
al Rei que exercisca la clàusula de retracte contemplada en l´acte de cessió-venda
a l´Ajuntament de València de 1927 i tornar l´Albufera al patrimoni reial,
tal com va fer Carles III per abusos continuats contra la integritat de la joia.
No n´hi ha prou amb declarar un espai protegit, és necessari protegir-lo. És
un concepte senzill però cap dels responsables polítics i tècnics de la
conservació de l´Albufera, s´ha pres la molèstia de deprendre´l. Mentres s´il·lustren
respecte d´això, assistirem a la mort gradual del llac i els seus voltants;
tal vegada d´ací a alguns anys, no molts, un escrit com este hauria de
titular-se: Albufera, Requiescat In Pace.
|